Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) / Antoni Palomo, Xavier Terradas, Raquel Piqué, Rafel Rosillo, Igor Bodganovic, Àngel Bosch, Maria Saña, Marta Alcolea, Marian Berihuete Azorín i Jordi Revelles



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 88-103 : il.
Bibliografia.

Els anys 2013 i 2015 s'ha dut a terme una intervenció arqueològica en una gran balma oberta sobre el riu Montsant, a Ulldemolins (Priorat). Tot i la riquesa arqueològica i la llarga tradició de recerca en aquesta zona, especialment per part del Dr. Salvador Vilaseca i col·laboradors a mitjans del segle XX, aquest jaciment havia restat inèdit fins ara. Els treballs realitzats fins ara s'han centrat en la intervenció sobre diferents talls estratigràfics exposats pels efectes de riuades i accentuats per treballs clandestins. Aquests han permès documentar la seqüència estratigràfica del dipòsit sedimentari de l'abric, que conté diverses evidències d'ocupacions atribuïbles fonamentalment al Neolític antic i també restes atribuïbles als darrers grups de caçadors recol·lectors. Es presentaran els treballs realitzats fins el moment i els primers resultats de les recerques en curs. Tot plegat permet pressuposar que es tracta d'un assentament de gran importància per l'estudi de les primeres comunitats pageses de les comarques meridionals de Catalunya.

Darreres intervencions arqueològiques al poblat neolític de La Draga i a l'estany de Banyoles (Banyoles, Pla de l'Estany) / Xavier Terradas, Raquel Piqué, Antoni Palomo, Àngel Bosch, Ramon Buxó, Júlia Chinchilla, Maria Saña, Josep Tarrús, Igor Bogdanovic i Rafel Rosillo



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 33-47 : il.
Bibliografia.

Presentem les darreres actuacions arqueològiques (2008 - present) desenvolupades al poblat neolític de La Draga i l'entorn lacustre de Banyoles. Aquestes intervencions s'emmarquen dins del projecte de recerca La Draga i les ocupacions lacustres prehistòriques de l'Estany de Banyoles dins del context de la l'Europa Occidental (2008-2013). Els esforços d'aquest projecte han anat dirigits vers l'assoliment de dos objectius, d'una banda, entendre la dinàmica de l'ocupació prehistòrica de l'Estany de Banyoles, tant en els moments previs com posteriors a les ocupacions neolítiques de La Draga, i de l'altra, caracteritzar les estratègies econòmiques i organitzatives dels pobladors neolítics que es van establir a La Draga.

El Jaciment del Plansallosa / Àngel Boch, Montse Buch, Ramon Buxó, Jordi Casadevall, Joaquim Mateu, Toni Palomo i Esther Tabernero



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1995-1996 (1997) , p. 61-76 : il.
Bibliografia.

Avanç sobre l'assentament lacustre del neolític antic de La Draga (Banyoles, Pla de l'Estany) / Josep Tarrús, Júlia Chinchilla, Bibiana Agustí, Angel Bosch, Ramon Buxó, Xavier Clop, Josep M. Faura, Carles Navarro, Maria Saña



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1991-1992 (1993) , p. 13-26 : il.
Bibliografia.

La Cova sepulcral del neolític antic de l'Avellaner / Angel Bosch, Oriol Mercadal, Josep Tarrús
Bosch, Àngel


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1988-1989 (1989) , p. 15-28
Bibliografia.

El Poblat neolític de Plansallosa : l'explotació del territori dels primers agricultors-ramaders de l'Alta Garrotxa / Àngel Bosch, [et al.] ; Amb la col·laboració de Sara Aliaga, [et al.]



[Olot] : Museu Comarcal de la Garrotxa, 1998
116 p. : il., gràf., map., quadres ; 30 cm (Publicacions eventuals d'arqueologia de la Garrotxa, 5) 
Bibliografia.
ISBN 8492226447

Cova de la Pólvora (Albanyà, Alt Empordà). Una cueva de almacenamiento en el interior del macizo de la Alta Garrotxa, en el pre-Pirineo oriental / Angel Bosch, Montse Buch, Ramon Buxó, [et al.]



En: 051584 I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles. Gavà : Museu de Gavà, [1995?]. p. 415-421 : il

Bibliografia.

La Cova de la Pólvora és un exemple del manteniment de les activitats de grups humans a l'interior d'una zona muntanyenca durant el IV mileni a.C. La seva funcionalitat especialitzada en l'emmagatzemament, probablement d'aliments, permet pensar que algun grup humà hauria fet llargues estades a l'interior del massís muntanyenc de l'Alta Garrotxa, i que aquestes es podrien relacionar amb activitats ramaderes [sic].